Fa uns mesos, a mitja temporada 2018-19, vam obrir un espai de debat sobre temes que afecten el bàsquet gironí posant el focus sobre l’increment d’equips i clubs que s’apunten a jugar a Interterritorial enlloc de la Territorial gironina. Aquell article va generar molts comentaris i molts punts de vista diferents, cosa que ens anima a seguir posant a debat altres temes. Avui posem a debat el model del Bàsquet Girona i del GEiEG Uni Girona, els dos clubs professionals de la província.
Com i quan neix el Bàsquet Girona?
El maig de 2014, Marc Gasol va fundar el club que es va presentar a Girona amb el nom de Club Escola de Bàsquet Marc Gasol. El juny de 2014 es van convocar entrenaments oberts i a partir d’allà es van conformar 5 equips de formació. (2 infantils, 2 cadets i 1 junior).
A la 3ª temporada, la 2016/17, el CEB Marc Gasol passa a anomenar-se Club Escola Bàsquet Girona Marc Gasol, amb un canvi de logotip i colors de l’entitat. En la 4ª temporada, el Club Escola Bàsquet Marc Gasol torna a patir un canvi de nom i de logotip i passa a anomenar-se Bàsquet Girona. A més, formen el 1r sènior del club, a lliga EBA. En la 5ª temporada, la que s’ha acabat ara, el club segueix amb 6 equips de base i el Sènior a LEB Plata, a més d’estar afiliat amb el CB Sant Narcís.
Com i quan neix el GEiEG Uni Girona?
L’estiu de 2015, els equips base del GEiEG i els de l’Uni Girona es van ajuntar en un projecte comú anomenat GEiEGUni. Es van deixar de banda moltes friccions d’anys enrere i es va apostar per fer un sol club per treballar conjuntament per a la millora de la base. El club s’ha convertit en un dels referents a nivell estatal de bàsquet base, posant cada temporada algun o varis equips a Campionats d’Espanya, i alguna jugadora a seleccions espanyoles. Actualment tenen 18 equips, des del campió de Liga Dia fins a escoleta.
Debat en la formació
Cada temporada, els dos clubs incorporen jugadors i jugadores en la majoria dels equips i en el cas del Bàsquet Girona, el seu equip infantil de primer any es crea a partir de la selecció de jugadors d’altres equips.
Primeres preguntes que obrim al debat:
- Els equips de la província conviuen bé amb aquests models de club referent?
- El bàsquet masculí (sigui quin sigui el club) hauria també d’unir esforços?
- Amb tants equips de la província jugant a Interterritorial i a categories a nivell català de 1r any, és millor la formació del jugador en un club professionalitzat?
- Haurien de mirar tots els clubs d’ajuntar els millors jugadors en algun club i fer un Junior potent per competir a Preferent que fa molts anys que no s’assoleix la categoria?
- A l’època de Sant Josep, i també en algun moment de l’Uni Girona, per competir a Junior Preferent s’havia anar a buscar pivots estrangers que es pretenia que donessin el salt físic que no es tenia a la província. Cal recuperar aquest model? Aporta alguna cosa a la formació dels gironins i gironines?
Donar sortida a sènior
L’estructura d’un club sempre ha de tendir (en la nostra manera d’entendre-ho) a formar jugadors i jugadores per nodrir els sèniors. Entenem que el pas de junior a sènior és molt complicat, però aquesta continuació s’ha de fer de manera natural a través d’un filial. Pocs són els casos que salten de Junior Interterritorial o Junior Preferent a una categoria professional i no tenen problemes.
Els dos clubs (Uni Girona i Bàsquet Girona) tenen un equip d’elit i també un filial a categoria amateur. I en els dos casos, aquest any han pujat de categoria. El GEiEG Uni Girona ha pujat de Copa Catalunya a Lliga Femenina 2, i el filial del Bàsquet Girona, el CB Sant Narcís (amb la gran majoria de jugadors del Junior A del Bàsquet Girona 2017/18), ha pujat de 2ª Catalana a 1ª Catalana.
Analitzem les oportunitats que han tingut enguany els jugadors i jugadores d’aquests filials al primer equip, sense tenir en compte que molts han estat en dinàmica dels 2 primers equips. Més enllà d’això, els números són aquests. Us semblen molts ja que sempre és bo que debutin i entrin en dinàmica jugadors i jugadores de la base? O per contra us semblen pocs ja que molts d’aquests minuts són en partits resolts?
Spar Citylift Uni Girona
Aina Martin (del Copa Catalunya): Ha jugat en 8 partits de Liga Dia (57′ en total), 50″ a la Copa de la Reina i 50″ a Playoffs.
Núria Bagaria (del Copa Catalunya): Ha jugat en 2 partits de Liga Dia (5′ en total)
Belén González (del Copa Catalunya): Ha jugat en 2 partits de Liga Dia (2′ en total)
Laia Moya (del Junior A): Ha jugat en 6 partits de Liga Dia (39′ en total)
Júlia Soler (del Junior A): Ha jugat en 4 partits de Liga Dia (16′ en total)
Fatou Cissé (del Junior A): Ha jugat en 4 partits de Liga Dia (9′ en total)
Bàsquet Girona
Edu Ramos (del Sant Narcís de 2ª Catalana): Ha jugat en 5 partits de la primera fase de LEB Plata (35′ en total).
Com sempre, esperem els vostres comentaris aquí sota o per les xarxes socials! Bon debat! 🤟
El model d’Uni-GEiEG destrossa a la resta (tenint 4 juniors, 4 cadets….) seria millor un equip potent per generació. Així la resta de Girona també creixeria.
És realment positiu pel bàsquet gironí en general que aquests dos clubs s’emportin els millors jugadors de la resta?
Si competeixen a interterritorial, segurament sí, però moltes vegades acaben competint en la mateixa competició.
Per què neixen aquests 2 clubs? Hi ha alguna resposta alternativa que permeti desenvolupar el potencial màxim dels jugadors i jugadores amb més talent de la província? Volem realment formar jugadors i jugadores per l’èlit, si el seu talent els ho permet? Enlloc de voler eliminar 2 clubs que formen a un gran nivell i posen Girona al panorama del màxim nivell espanyol, treballem tots perquè els jugadors i jugadores d’èlit puguin provenir de més clubs diferents. Exigim-nos formar cada nen i nena que passi per les nostres mans treient-li el màxim rendiment que el seu talent li permeti donar.
Es podria parlar de moltes dades (pavellons, entrenadors, quotes, tracte, …), de moment una dada, Geeig Uni, assoleix la final del campionat d’Espanya en una semifinal contra Sant Adrià, on la jugadora Fatou Cisse (crec que de Senegal, fitxada, la familia no viu a Espanya), aporta una valoració de 33 (la resta d’equip Gironí 49, i tot el Sant Adrià 49), captura 19 rebots ella sola, mentre que tot el Sant Adrià en captura 26 de rebots; la incidència de les jugadores foranies és la que és i que jo sapiga ni Sant Adrià ni Almeda practiquen aquesta política que fa temps altres practiquen.
UniGirona és un equip professional, com qualsevol altre, amb les seves coses bones i les no tan bones. No deixarà de fitxar a quantes jugadores forànies cregui que poden ajudar-los a les competicions que participin. No introduiran jugadores de Girona per ser de Girona. Les faran entrar si poden aportar a l’equip. Si no, tindrem el GEiEG a LF2 per intentar veure jugar a gironines, sempre que aportin coses a l’equip, si no hi hauran d’altres llocs.
Una altra cosa seria, que el GEiEG volguès segellar un compromis amb la societat gironina, la qual representa i de la qual es manté, per tenir jugadores de les comarques gironines.
Tant a nivell masculí com a nivell femení, que aquests dos club en la majoria de categories tinguin places de preferents assolides és un reclam per a qualsevol jugador/a de la província i trobo normal que vulguin canviar el seu club d’origen per un altre. La qüestió i on crec que s’ha de fer una mica d’autocrítica és si un club com el Geieg Uni que té equips competint a nivell territorial (Girona) rep jugadores provinents d’altres clubs per jugar a la mateixa categoria, per a quin motiu venen aquestes jugadores? Com es treballa al seu club d’origen? Hauria el Geieg Uni acceptar aquestes jugadores? Tant uns com els altres haurien de fer autocrítica. La paraula destrossar és molt gruixuda si no s’analitzen tots els factors.
Respecte al tema de jugadores forànies, és una simple qüestió demogràfica. La gent del basquet gironí ja sap que difícil és trobar alçada a la província amb la població actual. A Barcelona i la seva àrea metropolitana arriben si fa o no fa als 3 millions de persones. Aquests equips femenins citats, no tenen tantes dificultats a trobar jugadores amb alçada. Que el treball es fa bé, segurament, però que es necessita un plus d’ajuda per suplir la mancança d’alçada, també.
Debat masclista? Debat hipòcrita? La pregunta podria ser si està bé que el FC Barcelona fitxi estrangers a la base? Tindria les mateixes respostes?
Uni Girona ens els darrers 5 anys ha sigut dos cops el Campió de Lliga i guanyador d’una supercopa; i subcampió de la resta de finals de Lliga, Copa i Supercopa. Haurà jugat dis cops Eurolliga i la resta a Eurocup on ha arribat a semis. I tot això amb un entrenador de la casa i fent jugar minuts a noies gironines formades més o menys temps al club. Cap d’elles hagues arribat a aquestes competicions sense Uni. Ni a veure-les desde la grada.
Igual que no hi haurien dues gironines jugant l’Eurocopa absoluta amb Espanya en aquests dies, i d’altres jugadores en les seleccions estatals de base. Inimaginables xifres fa una dècada.
Un èxit brutal, mal els pesi a alguns. I tandebó duri moltes dècades més.