La feina d’un representant és executar el desig del jugador, però els hem de donar tots els pros i contres i prendre una decisió conjunta; els diners no ho són tot!
Gerard Darnés (Girona, 1972) és representant de jugadors des de fa 20 anys. Després de jugar a bàsquet fins a l’any 2001, va entrar en el món de la representació arran d’un contacte d’un agent, que va veure la seva manera de treballar i de ser (amb molta vocació de servei) com a responsable de màrqueting i esdeveniments del Casademont Girona. Així, l’any 2003 va començar a treballar per una multinacional amb seu a Madrid. Nou anys després, decideix muntar la seva pròpia empresa de representació. Ara, és el representant de jugadors i entrenadors tan rellevants com Carles Duran, Pau Ribas, Pep Busquets, Oriol Paulí, Miquel Salvó, Guillem Jou, Dani Garcia, i una vintena de jugadors. A més, té un acord amb l’empresa americana Klutch Sports per captar jugadors de fora USA amb nivell NBA.
CORPÒRIA COMUNICACIÓ: Quina és la tasca de manera resumida d’un representant?
GERARD DARNÉS: La feina té molts vessants: una part d’assessorament, de servei, de psicòleg, de visió de futur de la carrera de bàsquet del jugador, de comercial per vendre els serveis, etc. És a dir, els ajudem en el que faci falta en la construcció de la seva carrera esportiva, i en el seu desenvolupament. Que cada jugador arribi al seu màxim. En funció dels jugadors, caldrà buscar una cosa diferent: estabilitat, projecció, salari, proximitat, etc.
Quan vaig començar reclutàvem jugadors als 16-17 anys, ara ja contactem amb les famílies als 13 i 14 anys, molt abans. El negoci ens ha futbolitzat en aquest sentit. Ara també cal fer, no de pare, però sí de protector, de tutor, de guia, i educar fora pista. És a dir, hem ampliat les tasques.
Com és el dia a dia? Mercat, seguiment durant la temporada, futurs jugadors?
Sempre depèn de cada jugador: buscar nous contractes dels jugadors; si tenen contracte, renovacions; fer la renda, veure nous jugadors que puguin despuntar, etc. Per exemple, fa poc vaig ser Treviso a l’EuroCamp Adidas i d’aquí a uns dies aniré a la lliga d’estiu de la NBA a Las Vegas. Aquest estiu hi ha els europeus cadets, júniors i sub-20, nivell A i B. Anar-los a veure, acompanyar-los. El dia a dia se’t menja una mica: s’entrellaça el futur amb el present dels jugadors actuals. En general sempre cal cuidar els teus i mirar noves opcions.
Hi ha jugadors que no tenen representant? Quins desavantatges comporta? És imprescindible?
Molt pocs. No és obligatori, però és imprescindible. Ja que els clubs volen parlar amb professionals i parlar el mateix llenguatge, i d’aquesta manera no s’enquisten els temes en qüestions personals. Si tu apretes i discuteixes amb els clubs pel bé del teu jugador, quan tens la paella pel mànec, no s’ho prenen a nivell personal, ja que és la teva feina, és negoci. En canvi, si aquesta negociació dura la tenen directament amb el jugador, es poden ferir sensibilitats.
Qui acaba prenent la decisió de marxar a un altre equip? Quin % té cadascú?
Per part dels representants hi ha moltes maneres de treballar: cadascú té el seu llibre d’estil i, per això, som diferents. Jo crec que els jugadors que porta un agent defineixen una mica com és aquell agent. La nostra feina és executar el desig dels jugadors! A vegades, però, els hem de fer veure coses que ells no veuen: per exemple, Oriol Paulí aquest estiu té opció de quedar-se o de marxar. No juga gaire? Ha jugat 400 min a l’ACB i Eurolliga, i li he de fer veure pros i contres per després prendre una decisió conjunta. A vegades hem d’intentar portar el jugador a llocs on el jugador no ho veia clar, però amb la nostra experiència creiem que serà el millor pas per la seva carrera. Potser per menys diners, però amb millor entrenador, millor estructura, millor nivell de vida, etc.
Què influeix a l’hora de tenir un representant: la zona, el caràcter, els contactes, el bagatge, els jugadors que porta?
Tan de bo la tria de representant fos molt més acurada. Hi ha una part de “porto en Rudy, jo també vull venir”. Hem de tenir present, que estem un món de relacions personals, la nostra feina es basa molt en la relació. Les meves relacions personals amb els jugadors fan que el boca-orella vagi cap a un costat i, en canvi, altres jugadors volen representants que prioritzin només els diners o altres aspectes.
El reclutament, com que cada vegada és més aviat, provoca que els pares prenguin decisions sense saber com va el món dels professionals, i es deixen enganyar per històries vàries. En general manca informació a les famílies, que de vegades prenen decisions equivocades.
Tens representats només en el bàsquet masculí?
Bona pregunta. En principi només represento bàsquet masculí, però l’empresa amb qui col·laboro als USA, Klutch Sports, sí que representa jugadores. Aquesta propera temporada hi haurà un parell de jugadores a l’Uni nostres. En principi només porto nois, i alguna noia molt top. He pensat a crear un departament femení, i tot i que ara no puc fer les dues coses, per la de feina, ho considero una opció de cara al futur.
Representats gironins: Paulí i Jou, com els ha anat?
Guillem Jou: Molt bé, en Guillem sortia de la lesió, i ha recuperat el nivell, té un punt d’energia més, ha estat una peça clau en la salvació de l’equip, per la lluita, identificació, lligam amb l’afició, i ara és agent lliure estudiant la proposta de renovació de Manresa. Suposo que quan surti l’entrevista ja sabrem on jugarà [ha renovat].
Oriol Paulí: Crec que seguirà al Barça. Ells volen que continuï. No és fàcil trobar jugadors catalans amb un sentiment tan culé i que tingui la versatilitat que té l’Oriol. Pot jugar de base, escolta o aler, i això dona moltíssim avantatge per l’equip.
Salt a Estats Units després de júnior. Com el veus?
Jo ja vaig fer-ho dos anys abans de ser professional, després de júnior, per tant, és alguna cosa que ja ha passat durant molts anys. I crec que és el camí més clar que cada cop més jugadors haurien d’agafar. A més, ara han solucionat unes qüestions legals que permeten als jugadors fer contractes de màrqueting i cobrar bé (els més top). Després de l’estada allà, tornes amb idioma, amb una carrera universitària (cada cop més compatible al sistema d’aquí) i una experiència personal espectacular que fa créixer molt.
Estàs sol? Tens més gent? Com va la col·laboració de Klutch Sports?
Al principi estava sol, però a la que vaig poder, vaig contractar en Cesc Cabeza, júnior d’Or de la generació dels 80, que és la meva mà dreta. Sobre la col·laboració amb Klutch: els ajudo a trobar jugadors internacionals que tinguin molt de nivell i puguin servir per l’NBA. Abans no oferien aquest servei, però arran de l’auge de jugadors europeus, diguem que van ampliar horitzons.
Parlem de la temporada de l’Uni Girona i del Bàsquet Girona. Com les has vist com a exjugador i com a representant?
Soc soci i miro quasi tots els partits. Crec que no som prou conscients del privilegi que tenim que una ciutat com Girona, relativament petita, província també petita, i al costat d’una tan gran i poderosa com BCN, tingui dos equips a la màxima competició de bàsquet i un futbol, i protegit per grup com el City. Hem de ser conscients que és un privilegi. El Bàsquet Girona ha fet una lliçó magistral de creixement constant i molt assenyat, anant sempre a la justa manera. Als inicis, només feia planter, quan eren a Lliga EBA, no van tenir pressa, i sempre han crescut. Aquí ha estat clau la figura de l’Stefi Batlle, que des de l’ombra d’en Marc i mà dreta ha sabut liderar aquest creixement i ara és la CEO: molt merescut! El cas d’en Marc Gasol i el Bàsquet Girona s’estudiarà a les universitats. En definitiva: orgullós de ser gironí!
Respecte a l’Uni Girona: era top-1 o 2, i ara potser serà top-5. El seu cas és excepcional. Amb pocs recursos potser han gaudit d’una irrealitat perquè no hi havia equips punters de l’ACB i futboleros, i ara que s’aposta molt més pel femení, l’Uni potser viurà una realitat com el Valvi i Casademont fa uns anys: lluitar per entrar a Europa, però sense patir per baixar. L’Uni, a més, treballa molt bé el planter, i surten moltes jugadores gironines, que els fa falta la travessia del desert, que en dic jo, per madurar i tornar per fer un Uni més fort. Veig l’Uni sent una mica la Penya en masculí d’aquí a uns anys! Però repeteixo: és un privilegi que l’Uni Girona sigui a la ciutat competint al màxim nivell.
Fora del bàsquet professional, com veus els equips EBA, Copa i aquests nivells?
Ho segueixo, però no tinc temps. Soc soci de la Bisbal, i segueixo el que puc. Amb relacions d’amics o fills d’amics, encara més. A vosaltres també us ho segueixo, i em va molt bé!
Test ràpid a Gerard Darnés:
- Un jugador que sempre has volgut representar i no has pogut.
Juan Carlos Navarro - Una jove promesa que ho petarà d’aquí a dos o tres anys.
Bassala Bagakoyoko - Tens un representant ídol?
Jerry Maguire, la pel·lícula de Tom Cruise. - Un entrenador que t’agradi molt.
Carles Duran, crec que no està prou valorat el que està fent, des que fa salvar la penya del descens. - Un concepte de joc que s’ha perdut en el bàsquet actual.
Les zones press.
Moltes gràcies, Gerard! 🙌
Una entrevista feta per Corpòria Comunicació, amb la col·laboració de Bàsquet Gironí